La Vida a Berlin. Cap.16. El Correu

Capitol 16. El Correu
El servei de correus alemany s'identifica per un anagrama en forma de cornetí estilitzat en color negre sobre fons groc.
Les oficines de correus aqui se semblen a les d'Espanya, nomes per l'aparença exterior. A l'entrada sempre hi ha una bústiaperque els usuaris puguin depositar les seves cartes.Habitualment també s'hi pot trobar una expendedora de segells.I com a moltíssims llocs a Berlin, un lloc per estacionar bicicletes.
A dintre l'ambient és diferent que a les oficines d'Espanya.No conec gaires oficines de Berlin. Pero les que visito (mes aviat,visitava) sovint les classificaria en dos categories.
Primer, les que semblen llibreries. En aquestes s'hi pot trobargran quantitat de material d'escritori: llàpissos, llibretes, cartuxosde tinta, paquets de folis i, naturalment, sobres de correus.Son com autoserveis. Tu agafes el que necessites i pagues a la sortida.També tenen servei de fotocopies.
SEgon, les que semblen oficines de caixa d'estalvi. La part on entreguesla teva carta esta separat d'una altre oficina amb portes de vidreque es on tractes amb el director.
Totes dues tenen els seus mostradors. Pero la cua es unica. La gentquan entra, es posa a la cua i quan un dels mostradors queda lliurepassa el següent client. D'aquesta manera no hi mai una cua que noes mou.
Els empleats, com a tot arreu, aparenten ser molt amables.Sempre et reben amb un 'Guten Morgen' al mati, diguem-ne de 8:00 a 10:00,o 'Guten Tag' despres de les 10:00. I sempre et despedeixen amb 'Schon Tag noch!' (que podriem traduir per: 'Que acabi de tenir un bon dia!')Es curios, pero ara que hi penso, sempre he trobat dones als mostradors.Desconec si aixó pot ser degut a algun tipus de discriminacio per rao de sexe.
En quan als repartidors del correu els he vist de dos tipus:- els que van a peu portant un carret, com els del mercat, pero en color groc + anagrama negre- els que van en cotxe, naturalment, tambe groc + anagrama negre.La dona que reparteix el correu al meu barri sempre m'ha recordat les abelles.Arriva en cotxe, aparca, surta i comença a moure's rapidament d'una casa a l'altre,deixant cartes a les bústies. Naturalment el color del seu uniforme (groc + blau)ajuda a fer-se la imatge d'una abella incansable que fa la seva feina.
El repart es fa de dilluns a dissabte. Quan porten cartes, les deixen a la bústiai ja està. Però si es tracta de certificats poden passar dues coses:- que et trobin a casa o- que no hi hagi ningú a casa en aquell moment.
En el primer supòsit, la dona truca i espera que algú obri. Normalment el tempsd'espera oscil.la al voltant de 2 minuts. Si em trobo sol a casa i estic al pisde dalt, haig d'afanyar-me i baixar rapidament, perque pot ser que la donamarxi. I quan dic marxi, vull dir que ha dedicat 60 segons a esperar que algu obrís, escriure una nota en 30 segons i desapareixer 30 segons mes tard.
En el segon supòsit, quan arribem a casa trobem una nota a la bústia informant-nosque el carter (cartera) ha vingut, no ha trobat ningú, no ha deixat el certificati ha deixat un paperet. Al paperet, com no pot ser de cap altre manera, diula hora que l'han escrit, quin tipus d'entrega volia fer, la oficina on es pot passar a recollir, l'horari d'oficina i (el que no m'havia trobat mai) una indicaciode que NOMES es pot passar a recollir per la oficina, a partir de l'endemà del avís.
Ara be, com que sempre te la poden colar, un cop vaig fer perdre 3 minuts a unade les dones de la oficina, perque vaig a anar a recollir l'envio la tarda delmateix dia d'haver rebut l'avís. La dona, que no podia imaginar que ningú arribésamb un avís del mateix dia, va començar a buscar el document i anar d'un arxivadora l'altre. Tota confusa, ella no savia que podia estar passant, fins que vaveure la data del paperet i li va quedar clar. Llavors em va explicar que erauna nota del matí d'aquell mateix dia i la recollida només podia fer-sea partir de l'endemà. Aquell dia vaig tenir un sentiment de satisfacció perque vaigveure clar que els alemanys no son totalment infalibles.